divendres, 15 d’abril del 2011

Barcelona Modernista

1. L' Eixample

Cerdà volia que el seu projecte d’eixamplament de Barcelona fos il·limitat però això no treia que tingués uns límits, els que marcaven la topografia natural del territori, caracteritzada per les rieres i torrents així com per les primeres estribacions de la serra del Collserola. Són els límits de la primera metròpoli planificada per Cerdà.

1er:

2n:


3er:


S' aprecia millor la planta ortogonal, i es veuen més espais verds perquè cerdà volia en cada cuadrícula d' edifici hi hagués un pati interior, on els nens petits poguéssin jugar.


Actualment :



Com es veu molt bé en aquest mapa L' Eixample té els següents barris:

Sant Antoni
La Nova Esquerra de L' Eixample
L'Antiga Esquerra de L' Eixample
Dreta de L' Eixample
Sagrada Família
Fort Pienc

dijous, 14 d’abril del 2011

Maqueta

Nosatres hem intentet fer l'edifici anomenat Ca L' Espinal, és a dir, la casa del aministrador. Hem realitzat la maqueta mitjançant material reciclat. La primera imatge veureu l'edifici real i a continuacio, la imitació de la casa amb els que la hem construït.



Ca L' Espinal






La imitació: Maqueta



Les tres germanes

Les tres germanes, son tres noies, que es diferencien, per la edat, però el mes característic que les diferencien, es que sembla com si cada germana representes una etapa de la vida, la  germana petita, es la mes somiadora i durant tota l’obra te la il·lusió d’anar a Moscou i viure allò la seva vida, trobar l’home dels seus somnis..., en canvi la germana mitjana es mes realista i diu que estaria be anar a Moscou però que hi ha força obstacles i que no es segur que hi puguin anar a viure, i per últim la germana mes gran es la mes pessimista perquè nomes fa que plorar i en recordar-se del passat, per això diem que el personatge de cada germana esta creat per representar una etapa de la vida.

Germana petita- joventut, època en la qual nomes fas que somiar en el teu futur.
Germana mitjana- adulta, època en la qual toca centrar-se i aprofitar el que has aconseguit durant la joventut.
Germana gran- vellesa, època en la qual nomes fas que en recordar-te dels  temps passats i esperar que arribi la teva hora.

L’escenari, en tota l’obra es el mateix, l’únic escenari de tota l’obra esta constituït per uns sofàs i una petita tauleta(dreta de l’escenari), i a l’altra banda esta la taula per dinar i un parell de calaixeres(esquerra de l’escenari), a la banda esquerra,  a la paret lateral(respecta la nostra posició) hi havia la porta de la cambra del germà, i a la part horitzontal la cambra de les germanes, jo crec que el director i l’escenògraf ens volia transmetre la impotència de la gent d’aquells temps que no podien complir els seus somnis, i per això fan que els personatges en certs moments de l’obra fagin moviments exagerats o molt contínuament.
El moment sonor que ens va impressionar mes va ser quan es van tancar les llums de l’escenari i va començar a tocar la banda del difunt, va haver-hi un canvi molt sobtat, perquè en un moment era una escena tràgica i de cop hi volta la escena gracies a la musica i els efectes d’iluminació havia canviat i havia fet que tota la gent s’espavilés i es concentres plenament en el que estava succeint a l’obra.

Barcelona Modernista


2. Modernisme

Obra: Casa Milà (La Pedrera) .

Façana: La façana és composta per grans blocs de pedra calcària, procedent del Garraf fins el primer pis i a partir d'aquest de la pedrera de Vilafranca. Podrem dir que la façana és un dels trets característics de l'edifici. Com és una obra de Gaudí podriem intuir sobre què ens expressarà, és a dir, de la natura. Si observem desde l'exterior podem distingir tres parts: el cos principal on es troben els sis blocs de pisos, els dos pisos de golfes i el cos del terrat.


Interior: En el seu interior ens trobem dos patis a celobert que donen una gran llum als pisos.
En aquest enllaç es pot veure clarament un dels seus dos patis:

Elements: Sense dubte destaquen els elements què es troben al terrat, una mena de cavallers que són utilitzats com a xemeneies del edifici.


També un dels elements són els ferros fotjats utilitzats en cadascun dels balcons.


Materials amb els que està construït: Com hem dit anteriorment el ferro forjat utilitzat en els balcons, bàsicament pedra calcària del Garraf i Vilafranca, totxo, i guix en els sostres.

Estructura: Com també hem dit abans es caracteritza per la seva façana de pedra que queda alliberada dels murs de càrrega, ja que està connectat per el interior amb jàsseres de ferro.

Context en el que està situat: És plenament estil de Gaudí sense rebre cap influència d'altres. Com hem dit anteriorment la naturalesa és veu molt ben representada.




dimarts, 29 de març del 2011

Sagrada Família

L'altre dia, vam anar a fer una visita a la Sagrada Família i ens van explicar moltes coses, com per exemple,
que el projecte de la Sagrada Família, no va ser demanat a en Gaudí, primer va ser demanada perquè el fés Francisco de Paula del Billar, que al any de estar fent-la, ho va deixar i li van encarregar a Gaudí.
Va ser començada el 19 de març de 1882, perquè en principi, estava dedicada a Sant Josep.
A la Guerra civil, van cremar part de la Sagrada Família i van destrossar el taller de Gaudí, on estaven tots el plànols i maquetes. Gràcies a les fotos que feia un fotògraf de les maquetes, van poder refer-ho tot, i van veure com quedaria.
Ara, després de 119 anys de construcció i gràcies a les donacions dels turistes per visitarla, podem deduir que al 2026 podrà estar acabada, justament per el centenari de la mort de Gaudí.
Tot el que fa Gaudí és simbòlic, per exemple, hi han 52 columnes, que volen significar 52 països,52 sants i tots els diumenges del any. Cada torre també te un significat; 12 apòstols, 4 evangelistes, la verge Maria i, la torre més gran(170m) és per a Jesús, un total de 18 columnes.
La Sagrada Família esta formada per pedra, granit i basalt principalment, tot i que hi ha quatre columnes de porfit, que es un material molt resistent, i que fa que cada columna d'aquestes, aguantin 6.000 tones.
Gaudí s'inspirava amb la natura, i ho demostra amb les columnes, que a la part de dalt, es ramifiquen per repartir i aguantar el pes, com als arbres.
La Sagrada Família és molt espectacular a primera vista, els detalls de l'exterior estan molt ben conseguits, i al interior, la llum que arriba per els vitralls de colors és molt bonica.
La funció de la Sagrada Família és religiosa i a la vegada turística. És turística perquè amb els diners que aconsegueixen, poden seguir fent-la.

dilluns, 28 de març del 2011

Colònia Güell

La colònia Güell la va fundar Joan Güell al segle XIX. Catalunya, en aquells moments, estava formada per vint i dos colònies, les quals només una (la colònia Güell) estava formada per les fàbriques tèxtils més les cases on podien viure els treballadors. A la colònia Güell, és treballa un teixit molt car el qual només era per persones riques(aristocràcia), el següent propietari de la colònia Güell va ser el seu fill, Eusebi Güell, la colònia Güell és una colònia modernista ja que les cases de la colònia es van construir entre 1890 i 1910, la fàbrica funciona amb carbó, ja que la família Güell posseïa mines de carbó.
La població que antigament treballava a la colònia amb el tèxtil, estaven molt ben tractats; tenien un sou a la setmana que els hi permetia viure(Ni be ni malament), quan es posaven malalts de veritat tenien un metge gratuït i els medicaments també eren gratuïts.

Edifici: l’edifici que hem decidit descriure es l’edifici en el qual vivia l’administrador, l’administrador portava la fàbrica com li ordenava la família Güell. La casa on vivia l’administrador, per fora era marró, tota feta de maons, tenia unes finestres grans a la part superior, al que destacava més de la casa era que en la part posterior de la casa hi havia com un petit balcó(però al nivell del terra), que era molt beneficiós per fer una becaina, perquè al estiu per molt sol que hi hagués, el “balcó” estava format per un conjunt de maons que s’elevaven lateralment deixant un espai entre els uns i els altres, cosa que provocava que l’aire pogués entrar dintre però el sol no.